Estàs a punt?

Estàs a punt per oblidar el que has fet pels altres i fer memòria de tot el que els altres han fet per a tu?

 

Estàs a punt per no fer cas d’allò que el món et deu i pensar en tot allò altre que tu deus al món?

Estàs a punt per posar els teus drets en últim lloc, els teus deures al mig i les oportunitats de fer alguna cosa més que el teu deure, en primer lloc?

Estàs a punt de veure que el teu germà és tan real com tu, i esforçar-te per anar més enllà del seu rostre i arribar-li al cor?

Estàs a punt per reconèixer que l'única raó noble de la teva existència no és treure profit o avantatges de la vida, sinó allò que ets capaç de donar a la vida?

Estàs a punt per donar, per donar-te?

Estàs a punt per tancar el teu llibre d'insults contra el món i buscar al teu voltant, molt a la vora teu, un lloc on puguis sembrar unes quantes llavors de felicitat?

Carta d'un nen a tots els pares del món

NO em donis tot el que et demani. De vegades només demano per veure fins a quant puc aconseguir.

NO em cridis. Et respecto menys quan ho fas i m’ensenyes a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho.

NO em donis sempre ordres. Si en comptes d’ordres de vegades em demanessis les coses jo ho faria mes ràpid i més de gust.

Acompleix les promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi dóna-me’l, però també si és un càstig.

NO em comparis amb ningú, especialment amb els meus germans. Si tu em fas lluir millor que els demés, algú patirà, i si em fas lluir pitjor que els demés, seré jo qui pateixi.

Deixa’m valer-me per mi mateix/a. Si ho fas tot per mi, jo mai podré aprendre.

NO diguis mentides davant meu, ni em demanis que les digui per tu, encara que sigui per treure’t d’un problema. Em fas sentir malament i perdre la fe en el que em dius.

Quan estiguis equivocat en alguna cosa admeteu-ho i creixerà l’opinió que tinc de tu i m’ensenyaràs a admetre les meves equivocacions també.

Tracta’m amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb què tractes als teus amics, ja que perquè siguem família, això no vol dir que no puguem ser amics també.

Intenta ser coherent amb el que dius i el que fas.

Quan t’expliqui un problema meu NO em diguis: “No tinc temps per bajanades” o “Això no té cap importància”. Tracta de comprendre’m i ajudar-me.

Estima’m i digues-m’ho. A mi m’agrada escoltar com ho dius, encara que tu no creguis necessari dir-m’ho.

En definitiva, parla amb mi, el diàleg entre nosaltres és el més important.

Sobre l'educació dels infants

L'educació dels infants té el cor a casa; si el cor de l'educació no és a casa, els infants creixen amb el cor desarrelat o sense cor.

L'educació dels infants necessita d'uns pares disposats a perdre el temps pels seus fills, a perdre vida pels seus fills, a deixar de banda oportunitats i ambicions pels seus fills. Cal parlar amb ells de qualsevol cosa i de tot. Cal parlar-los com a adults, si volem que arribin a ser-ho; amb tot el respecte que mereixen els adults; donant importància a les seves opinions, als seus dubtes, al seu àmbit, igual com donem importància a les opinions, als dubtes, i als àmbits dels adults. El mateix bon tracte que mereixen els adults, el necessiten els infants.

L'educació dels infants comença per l'amor que els tenen els seus pares, un amor que no els estalvia dificultats, per tal que puguin créixer aprenent a superar les pedres del camí; un amor que diu que no moltes vegades; un amor que no crida, i que no es deixa convèncer pels crits; un amor que actua sense posar condicions.
L'educació dels infants, l'educació que construeix infants sans i forts, és aquella que comencen a exercir els pares, conscients que, en el moment de tenir un fill, la vida del fill passa a ser el primer de la pròpia vida; i la pròpia vida, el segon. Perquè els fills visquin, cal posar la pròpia vida (en qualitat i continguts) a la segona posició de les prioritats existencials. Qualsevol altra raó que ens pogués arrossegar vers l'estratègia de posar les nostres necessitats sentimentals, psicològiques, físiques... per damunt de les necessitats de seguretat, d'amor i de temps que tenen els nostres fills, seria un error que afectaria negativament al futur i al destí dels nostres descendents, i en última instància a la humanitat.

Els 100 llenguatges d'un infant

L’ infant és fet de cent.

 
L’ infant té cent llengües, cent mans, cent pensaments, cent maneres de pensar de jugar i de parlar ,sent sempre cent maneres d’escoltar, de sorprendre, d’estimar, cent alegries per cantar i comprendre, cent maneres de descobrir, cent maneres d’inventar, cent maneres de somiar.
L’ infant té cent llengües ( i encara cent, i cent, i cent) però li'n roben noranta -nou.
L’ escola i la cultura li separen el cap del cos.

Li diuen: de pensar sense mans, de fer sense cap, d’ escoltar i de no parlar, de comprendre sense joia, d’estimar i sorprendre’s només per Pasqua i per Nadal. 

Li diuen: de descobrir el món que ja existeix i de cent li'n roben noranta - nou.

Li diuen que el joc i la feina, la realitat i la fantasia, la ciència i la imaginació, el cel i la terra, la raó i els somnis, són coses que no van plegades.

Li diuen en definitiva que el cent no existeix.
L’infant diu: Però el cent existeix.

Loris Malaguzzi